L'entranyable LOU BENNETT ens deixà el 10 de febrer de 1997. El traspàs d'aquest magnífic organista, inscrit ja fa dècades en la història del jazz com un dels creadors d'una peculiar concepció del jazz tradicional "a l'europea" i amb una gran influència sobre les últimes generacions de jazzmen, fou, sens dubte, motiu de sentiment i tristor per els nombrosos aficionats que tinguérem ocasió de coneixe'l, de veure'l i escoltar-lo en les seves freqüents i inoblidables actuacions al Keyboard Jazz Lounge de Reus i a tots els escenaris del món. La seva música era com la rosada en una nit de música emocional, una nit de jazz plena de sensibilitat i d'estrelles i de sonoritat encisadora. I tots, tots, la sentíem.
En els temps que corren de mitificacions i llançaments de petits genis depauperats artísticament, hom es queda amb la certesa de l'estil que més i millor ha alimentat el jazz: el blues. En qualsevol cas, el meu parer és senyal fefaent que el debat jazzístic pot ésser possible gràcies als grans mestres que varen elegir aquest art per alguna cosa més que la satisfacció de colpejar el peu contra el terra, o fer anar els dits coincidint amb el tempo de cada compàs.
LOU BENNETT, l'organista per excel·lència, en fou una mostra excepcional. Tocava de tal manera que et submergia en el temps, et traspassava, et rodejava; era com un esglai, però d'embadaliment, d'admiració; era una altra dimensió d'un jazz insòlit. I comprenc que hi pogués haver aficionats que pensessin que en Lou ja no els sorprenia, que portava massa estona convivint entre nosaltres, que s'havia convertit en un hàbit. I no ens enganyem: si Miles Davis també s'hagués instal·lat aquí, per exemple, tocant amb regularitat, la seva música, per molt avaluada i apreciada, hauria perdut capacitat de fascinació, igual que un Turner penjat permanentment al saló de casa. Però no. La música del tipus i qualitat que exemplificava Lou Bennett, el sentiment que prodigava entre els seus fans , deixà constància de la seva intel·ligència musical i de la solidesa de les seves conviccions, el preservaren de l'estancament i esdevingué imprescindible per alimentar la passió i l'addicció pel gènere; sobretot per la seva grandesa humana.
Als 10 anys de la seva desaparició, aquells que vàrem tenir el privilegi de compartir part de la nostra vida amb la seva, no l'hem oblidat, ens delim per la seva saviesa, la seva amistat i enyorem el poder sentir la seva música a la pell i a dins de l'ànima.
|
|
|
El misteri i el magnetisme de Lou Bennett, perfectament reflectits en aquestes instantànies obtingudes a Keyboard el 1997, tristament l'any de la seva desaparició. |
|
