TELL ME MORE, AND MORE… MISS NAYLOR
Keyboard Jazz Lounge, dijous 25 d’octubre.

És ben cert que la definició del jazz, cultura més aviat minoritària, no ens va ser imposada l’altre nit durant el concert a Keyboard quan JACQUI NAYLOR oferí un repertori molt variat i consistent que va merèixer l’aprovació unànime de l’espectador, que atapeïa el Lounge fins el punt d’obligar a la direcció del local a penjar el cartell d’esgotades les entrades.

Aquesta californiana ens té el cor robat, la seva veu també ens sedueix una barbaritat, una veu càlida, brillant, d’una gran puresa expressiva i profunda, de la qual n’extreu matisos excel·lents en la interpretació de les balades. Billie Holiday, Nina Simone, Anita O’Day són noms citats amb freqüència al intentar determinar les influències que han conformat l’estil personal d’aquesta jove cantant. Potser en totes o potser en cap, no hi sabem trobar la resposta.
Jacqui Naylor, cada vegada millor, molt millor. La força del seu directe ens demostrà que es troba en el punt més dolç i generós de la seva carrera. La versió del blues “Tell me more, and more and then some”, de Billie Holiday fou simplement extraordinària, d’indubtable sensitivitat i sense cap classe de floreig superflu.

Jacqui ens brindà una increïble varietat d’idees que la transformaren en una essencial i irrecusable cantant, tant per als coneixedors i amants del jazz, com també per aquells     -més allunyats de la matèria-, que varen gaudir de tot allò que no sabem, que no podem descriure ni definir d’altre manera com no sigui una perfecta comunió públic-intèrpret.